All Posts By

ibizasabor

Els sabors i productes d’Eivissa protagonistes també al Nadal

By | Uncategorized @ca | No Comments

El president del Consell d’Eivissa i responsable del departament de Medi Rural i Marí, Vicent Marí, ha presentat avui el calendari 2020 ‘Sabors d’Eivissa’, editat pel Consell d’Eivissa amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Eivissencs, amb les receptes del llibre ‘Bon Profit’, i de la Fundació per a la Conservació d’Eivissa i Formentera amb la cessió de les imatges de Jon Izeta.

Es tracta d’un calendari gastronòmic i festiu que recull els principals esdeveniments gastronòmics que es desenvolupen al llarg de l’any a la nostra illa i que tenen com a protagonistes els productes de la nostra terra, així com receptes de la cuina tradicional eivissenca, centrada en els productes de temporada.

“Es tracta d’una molt bona iniciativa per tenir a mà, durant tot l’any, els productes de la nostra terra i donar valor al gran treball i esforç que fan els productors locals i aquells qui incentiven el consum dels nostres productes organitzant esdeveniments com els que trobem al calendari”, ha assenyalat Marí. “Són productes de qualitat, de gran sabor i autèntics, amb el seu consum col·laborem a donar vida al sector primari, recuperar terres de cultiu i donam impuls a l’activitat dels nostres productors locals”.

Gabrielle Gambina, de la Fundació per a la Conservació d’Eivissa i Formentera, ha explicat que aquest projecte conjunt té com a objectiu “augmentar el consum del producte local i captar la bellesa del nostre camp. Per això, cada mes compta amb un producte destacat juntament amb una recepta tradicional d’Eivissa”. “És una manera de reconnectar el camp d’Eivissa amb la gastronomia”, ha indicat Josep Lluis Joan, tècnic de Medi Rural del Consell d’Eivissa. “Volem recordar i valorar la temporalitat del nostre camp i com marcava les tradicions a la cuina. Lo que abans es feia per costum, i la gent ho sabia, ara hem de recordar-ho i és el que volem fer amb aquest calendari, perquè tothom tingui present com és el nostre camp i els productes que ens ofereix”.

A més, s’ha aprofitat la presentació d’aquest calendari per donar un missatge per Nadal, animant tothom a consumir producte local aquestes festes. “Amb la compra de productes d’Eivissa, a més d’adquirir productes de gran qualitat, ajudam als petits productors i elaboradors que dia a dia s’esforcen perquè puguem tenir al nostre comerç el millor de la terra i la mar. Per això, aquest Nadal, posem els sabors d’Eivissa a la nostra taula”, ha aconsellat el president Vicent Marí.

Més d’una trentena de productors locals han acompanyat aquesta iniciativa i han presentat els seus productes per aquest Nadal: anyell, porc, el poll pagès, la patata vermella, la sobrassada, el botifarró, les ametlles, l’oli d’oliva, mel de tardor, ous, safrà (no pot faltar al sofrit o a la salsa de Nadal), formatges, melmelades, xocolata de garrova, sirope de garrova, i les fruites de la temporada, taronges, clementines i l’alvocat, un fruit de recent incorporació però que a Eivissa s’hi ha adaptat perfectament i ofereix un producte de gran qualitat.

Ingredients originals d’Eivissa amb els qui s’elaboren els plats més emblemàtics a Nadal: el sofrit pagès, amb el brou del qual es prepara la salsa de Nadal, l’anyell al forn i, a Vila, la porcella al forn, així com els peixos més preuats com la rotja o el gall, ben acompanyat de pa pagès i vi d’Eivissa. Per endolcir, la Salsa de Nadal i el bescuit, les orelletes, les magdalenes pageses, el torró i la mel de tardor, tradicionalment collida abans del Nadal, amb una copeta d’herbes per acabar. I per acabar les festes un vi escumós que s’elabora a Eivissa molt especial.

Les jornades gastronòmiques d’Eivissa Sabor 2019 finalitzen amb un taller de formatge artesanal

By | Uncategorized @ca | No Comments

Quinze persones han pogut gaudir de l’últim esdeveniment de les jornades gastronòmiques de tardor Eivissa Sabor que ha consistit en la visita a la granja i posterior elaboració del formatge artesanal de Ses Cabretes, una activitat que ha generat gran demanda i llista d’espera i amb la qual s’ha posat punt i final a les jornades de tardor, impulsades pel Consell Insular d’Eivissa i PIMEEF, i en què han participat 51 restaurants de la illa.

En aquesta visita les impulsores de ses cabretes, Fina Prats i Pilar González, que van començar a treballar juntes en 2012 quan el Consell d’Eivissa va llançar el projecte de posada en marxa d’una formatgeria comunal, recolzada amb fons Leader, han explicat que “el nostre formatge és completament artesanal i hem intentat que s’assembli al màxim al què s’elaborava a les cases pageses. És el formatge tradicional, amb quall vegetal, que venem en les varietats de tendre, curat i semi curat. La diferència és que treballem amb una humitat i temperatura estable”. Segons Prats, “l’essencial és el gust de la llet de cabra i la herba de fortmatjar (Cynara cardunculus)”. Els participants al taller han treballat amb 60 litres de llet i mig gram de l’herba per elaborar els seus formatges.

“L’objectiu principal de la formatgeria era posar en valor la cabra de raça eivissenca i salvar-la del perill d’extinció, però vam haver de comprar races de cabra murciana, precisament per evitar que això pogués passar, i també per augmentar la producció i seguir treballant en la genètica de la cabra eivissenca. Ara tenim 40 cabres de raça pura eivissenca”, detalla Fina Prats, que muny cada dia les cabres de 6 a 9 del matí, alternant-se amb la seva companya. El treball en paral·lel amb les dues races les ha portat a que actualment tenen 130 caps de bestiar, de les quals una mitjana de 80 està en producció.

El gran somni d’ambdues consisteix en que la formatgeria pugui ser viable aviat. “El nostre somni és tenir dia lots ben fets, no passar-nos de 200 caps de bestiar i aconseguir entre 100 i 120 litres diaris de llet”, confessa Fina i Pilar no descarta que en un futur puguin elaborar algun formatge diferent que sorprengui.

Amb aquesta activitat en el marc de les jornades gastronòmiques de tardor es posa fi a un programa en què 51 restaurants han retut homenatge als sabors d’Eivissa i a més s’ha conegut la feina que realitzen productors d’oli, safrà, sobrassada o formatge, al temps que s’han posat en valor receptes tradicionals com l’elaboració de postres de Nadal.

Alliolis Festival

By | Uncategorized @ca | No Comments

Dins dels actes de les festes de Forada, la Cooperativa Integral d’Eivissa organitza durant la celebració del mercat a Forada el ja tradicional concurs d’allioli. Aquest any Sabors d’Eivissa, la marca promocional de la gastronomia d’Eivissa gestionada pel Consell Insular d’Eivissa, col·labora aportant els sabors autèntics per a l’elaboració de l’allioli: all de la varietat tradicional eivissenca, morat i de gust intens, oli d’Eivissa i sal de les nostres salines.

L’allioli és una de les salses estrella de la nostra tradició culinària, i, apart d’entrant acompanyat de pa, és un acompanyant de molts plats, tant de carn com de peix. La recepta original recollida al llibre Bon Profit de Joan Castelló inclou entre els ingredients també patata bullida, i la tradició marca, segons les pageses, remenar la mà de morter en sentit circular, sempre en la mateixa direcció i sense parlar, en silenci, perquè no es talli.

Alioli Festival info

Els pans integrals de blat ‘Xeixa d’Eivissa’ es comercialitzaran a partir d’aquest divendres a set forns de l’illa

By | Uncategorized @ca | No Comments

L’antic molí fariner hidràulic d’època àrab a Can Planetes, Santa Eulària, ha acollit avui la presentació del llançament comercial de pa elaborat a partir de blat ‘Xeixa d’Eivissa’. El director insular de Medi Rural i Marí, Joan Marí, juntament amb el gerent de la Cooperativa de Santa Eulària, Xavi Conesa, i de membres de l’Associació de Forners i Pastissers de PIMEEF, ha explicat que després d’un llarg camí iniciat l’any 2017 per recuperar la llavor de blat Xeixa originària d’Eivissa, recuperada d’un productor de Corona, ara fa un any es sembrava el blat que s’utilitzarà en el projecte de valorització de pans de qualitat en el qual participen el Consell Insular d’Eivissa, l’Associació de Forners i Pastissers de la Pimeef i la Cooperativa de Santa Eulària juntament amb diversos productors de blat.

“El proyecto tiene como objetivo recuperar el trigo tradicionalmente empleado para hacer pan e incrementar su valor a través de panes artesanos de calidad y saludables, con harina integral y elaboración con masa madre, consiguiendo así dinamizar el sector panadero e incrementar el cultivo de cereal en el secano, el espacio agrario más castigado por el abandono, teniendo en cuenta que cada kg de pan supone cultivar 12 m2 de tierra “aseguró Marí.

 

Un total de 7 hornos de Eivissa participan en el proyecto con un total de 12.000 kg de harina de Xeixa que serán comercializados a partir de este viernes 6 de diciembre, cada martes y viernes. Los hornos participantes son: Can Blay, Can Bufí, Can Cuevas, Can Noguera, Gatzara y La Canela y Samovar.

“El projecte té com a objectiu recuperar el blat tradicionalment emprat per fer pa i incrementar el seu valor a través de pans artesans de qualitat i saludables, amb farina integral i elaboració amb massa mare, aconseguint així dinamitzar el sector forner i incrementar el conreu de cereal en el secà, l’espai agrari més castigat per l’abandonament, tenint en compte que cada kg de pa suposa conrear 12 m2 de terra” ha assegurat Marí.

Un total de 7 forns d’Eivissa participen en el projecte amb un total de 12.000 kg de farina de Xeixa que seran comercialitzats a partir d’aquest divendres 6 de desembre, cada dimarts i divendres. Els forns participants són: Can Blay, Can Bufí, Can Coves, Can Noguera, Gatzara y La Canela y Samovar.

Marí ha explicat que si el projecte té èxit, la superfície dedicada al conreu de Xeixa s’anirà incrementant per abastir la demanda. “Es tracta d’un projecte que a més de posar en relleu el paper dels forns tradicionals,i mantenir el teixit empresarial, té un impacte en la salut humana gràcies a la promoció del consum de pa integral, ric en fibra, i també sobre la conservació del territori a Eivissa i l’activitat agrària”.

Antecedents:

El blat i el pa són un dels elements bàsics de l’alimentació al Mediterrani. El consum de pa tradicionalment superava el kg per persona i dia. Com a base de l’alimentació sempre ha estat un producte preuat i que sovint s’havia d’importar perquè el clima d’Eivissa és massa sec per a l’òptim de producció del blat. Tot i això, des d’antic s’ha cultivat i s’han conservat diverses varietats que estan en risc de desaparició com el Xeixa o el mollar roig, juntament amb ordis (cebada) com l’ordi blanc i l’ordi negre, que sovint es mesclaven amb el blat quan no n’hi havia suficient. Altres varietats molt preuades com la xeixa blanca o el mollar blanc no s’han pogut recuperar o estan en procés de recuperació.

El blat Xeixa és una de les varietats tradicionals de blat tou (Triticum aestivum) antigament molt preuat per a l’elaboració de pa a Eivissa i al nostre entorn geogràfic pròxim. El blat panader o tou, és un blat ancestral més antic que l’espelta de la qual en va ser un dels parentals. L’espelta, actualment tant de moda, es conreava a les zones fredes del nord d’Europa o de les zones de muntanya, on el fred limitava el conreu de blat tou.

Genèticament s’ha pogut diferenciar el blat xeixa d’Eivissa d’altres ecotips de blat que també s’anomenen Xeixa, Xexa, Jeja, i per tant és important mantenir la diversitat genètica i la seua conservació. En aquest moment la superfície de conreu cereals està en reducció per la problemàtica de les sequeres de primavera i no arriba a les 100 ha, de les quals el blat és inferior a les 20 ha. El blat Xeixa és marginal a Eivissa per haver estat desplaçat per les varietats comercials més productives i d’alçada de canya inferior, encara que és un blat més adaptat a les condicions de sequera mediterrànies. La Xeixa actualment s’està revaloritzant com a blat antic i tradicional a Catalunya i la resta de Balears. A Eivissa, arran de les actuacions de conservació de les varietats tradicionals hi ha dos forns que empren aquest blat com a font de diferenciació Can Coves i Can Blay.

La temporada ofereix xifres rècord per als productors d’oli d’Eivissa

By | Uncategorized @ca | No Comments

23.217 litres d’oli, si passen les analítiques preceptives, podran ser venuts com a Indicació Geogràfica Protegida

360 olivicultors mantenen les més de 167 hectàrees d’olivar que hi ha a l’illa

El Consell d’Eivissa ha acollit aquest matí la presentació del segell ‘Indicació Geogràfica Protegida’ (IGP) per a l’oli d’oliva produït a l’illa. El president del Consell d’Eivissa i responsable del departament de Medi Rural i Marí, Vicent Marí, ha explicat que amb aquesta distinció l’oli d’oliva d’Eivissa tindrà unes característiques pròpies que el diferencien de la resta dels Verge Extra produïts a les Balears i a la resta de país. I és que el plec de condicions de la IGP estableix que la denominació Oli d’Eivissa / Aceite de Ibiza queda reservada exclusivament per als olis d’oliva verge extra elaborats al 100% a l’illa amb les varietats arbequina, picual i koroneiki, soles o en combinació, i que en conjunt representin al menys el 90%. El 10% restant pot provenir d’altres varietats inscrites en el registre de varietats comercials.

Mariano Tur, president de l’Agrupació en Defensa de l’Olivar d’Eivissa ha assenyalat que la consecució de la Indicació Geogràfica Protegida ha estat un dels objectius de l’agrupació, “un camí complex que aquest any, per primera vegada, i sempre que les analítiques ho sustentin, permetrà veure la llum als primers AOVE d’Eivissa”. “Aquesta IGP és un pas fonamental per als productors de l’illa, i ens obre nous camins, però també és un compromís amb els consumidors, un compromís de qualitat que es certifica en cada un dels passos del procés, des de la recollida fins a arribar al punt de venda. La transparència i qualitat en l’elaboració i venda dels nostres olis d’oliva verge extra és total”, ha indicat.

Per la seva banda, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de la Generalitat, Gabriel Torrens, ha assegurat que amb aquesta indicació “estem d’enhorabona tots, perquè posar en marxa aquesta IGP és un pas fonamental per garantir un grau de qualitat de l’oli d’oliva eivissenc diferenciat a nivell europeu. El treball fet per l’Institut de Qualitat Alimentària al costat dels productors locals i el suport de el Consell d’Eivissa ha estat crucial perquè puguem donar la benvinguda a aquest important punt de partida, perquè la IGP de l’oli d’oliva d’Eivissa es pugui aplicar ja aquest any i aviat puguem veure els seus fruits”.

“El treball dels productors eivissencs és essencial per mantenir viu el nostre camp i volem donar un fort impuls també a l’activitat olivar per les implicacions paisatgístiques que té per l’illa, recuperant hectàrees de cultiu i tenint cura del nostre entorn natural” ha afegit el president del Consell d’Eivissa.

Temporada rècord

Eivissa compta amb una mica més de 176,07 hectàrees d’olivar repartits en 415 finques, amb 44.476 arbres, majoritàriament de les varietats arbequines i picual. La transformació del fruit a suc es realitza en 4 almàsseres que compten amb planta embotelladora i que donen servei a 18 marques i a prop de 360 olivicultors.

Les xifres de la temporada 2019/2020, fins al moment, ofereixen els següents resultats: 375.076 quilos mòlts i que han donat com a resultat 46.040 litres, un 12,3% de rendiment mitjà. Aquesta xifra és la més alta des que el 2010 es creés l’Agrupació de Defensa de l’Olivar. D’aquests, 23.217 litres podran embotellar com a Indicació Geogràfica Protegida, sempre que les analítiques demostrin els paràmetres de qualitat exigits. Els 22.823 litres restants, es podran destinar per a venda sense que puguin portar el segell IGP o per a ús particular.

A Eivissa l’estructura de l’olivar es reparteix majoritàriament en camps de menys d’1 hectàrea, 372 de l’total; entre 1 i 5 ha, 40 finques; entre 5 i 10 ha, 2 explotacions i més de 10, sol 1 finca. L’illa està molt lluny de les dades de producció de regions com Còrdova, Jaén o Tarragona, pel que fa a litres, però els olis d’Oliva Verge Extra estan a l’alçada en la qualitat dels seus sucs.

Els productors de AOVE estan apostant per incrementar el nombre d’hectàrees cultivades. Des de l’Agrupació s’estima que, gràcies a la consecució de la IGP, en els propers 5 anys s’espera arribar a tenir una superfície total propera a les 192 hectàrees.

Les 18 marques que treballen perquè l’oleïcultura s’assenti a Eivissa amb uns sucs que recullen les característiques positives que ofereix l’illa són: Balanzat, Can Andreu, Can Caus, Can Cosmi, Can Domo, Can Garrovers, Can Maymó, Can Miquel Guasch, Can Nefra, Can Partit, Can Rich, Cas Coix, Cas Gasí, Es Pla de N’Ortiz, Joan Benet, Oliada, Oli Salada i Sa Talaia.

 

 

 

El Consell d’Eivissa elabora un mapa de punts de pesca per defensar els caladors tradicionals de gerret i arts de parada

By | Uncategorized @ca | No Comments

El director insular de Medi Rural i Marí, Joan Marí, juntament amb el biòleg Juan Pantoja, i de representants de les confraries d’Eivissa i Sant Antoni, han presentat avui el ‘Mapa de Punts de Pesca Tradicionals’ una eina que, tal com ha explicat Marí, es remetrà a la Direcció General de Medi Rural i Marí del Govern Balear, “perquè amb aquest catàleg es puguin defensar els caladors fixos de pesca amb arts de tirada i arts de parada, enfront actuacions en el litoral que puguin afectar-los”. Com a exemple s’ha referit al cas de Tagomago, on la col·locació del camp de boies afectarà tant a una zona de pesca de gerretera com suposarà la pèrdua de la zona de calament de moruna o solta.

“L’objectiu del present projecte realitzat des del Consell d’Eivissa és fer un catàleg de punts fixos de pesca amb arts de tirada (gerretera) i arts de parada (moruna, tonaire, solta), ormejos de pesca professionals que es caracteritzen per tenir un espai concret del litoral on es fan servir mitjançant una capa de GIS” ha explicat el redactor d’aquest mapa, Juan Pantoja. Les tasques desenvolupades dins l’àmbit d’aquest projecte han estat una primera identificació dels punts de pesca per ambdós ormejos de pesca i un estudi de la evolució temporal de l’ús del arts de parada a partir dels registres que figuren tant a la Confraria de Eivissa com de Sant Antoni a partir de l’any 1969.

Dins l’àmbit d’aquest estudi el biòleg Juan Pantoja a anat a les Confraries d’Eivissa i embarcat amb els propis pescadors professionals per identificar in situ les zones de pesca d’aquest arts de pesca. El catàleg de zones de pesca inclou tot el litoral de l’illa d’Eivissa, i per tant l’àmbit territorial de les dues Confraries.

La identificació d’aquestes zones i la seva difusió pot ajudar tant a evitar la col·locació d’infraestructures en aquestes zones, camps de boies en zones de pesca de gerret, com a ajudar a la navegació litoral. “Moltes vegades, un dels principals problemes es que el desconeixement de les zones on es calen aquests ormejos fan que el trànsit marítim que hi ha durant l’estiu interaccioni negativament amb aquestes modalitats de pesca. Això es tradueix en enganxades de les embarcacions amb els ormejos, rotures d’ormejos etc.”, ha explicat Pantoja.

ARTS TRADICIONALS

La gerretera és l’ormeig que s’emprea per la pesca del gerret el qual sempre es cala als mateixos llocs i els arts de parada, són arts fixos de xarxa que es calen perpendicularment a la costa amb un dels extrems fixat a terra i l’altre mitjançant elements de flotació i ancoratge Els arts de parada es classifiquen en 4 tipus, solta, almadravilla o tonaire, almadrava i moruna, cadascuna amb diferents característiques.

Dins el treball que es presenta, s’ha fet un estudi de la evolució en la pesca amb arts de parada al llarg del temps, des de 1969. Les dades mostren una pèrdua de punts molt important amb 36 punts que no es fan servir des de l’any 2000, catalogats com històrics, 20 que no s’han fet servir en els darrers 5 anys i només 33 punts que actualment estan assignats en el sortejos que es fan per utilitzar aquest punts.

A partir de les dades obtingudes del llibre de registres de la Confraria de Pescadors d’Eivissa i Sant Antoni s’ha pogut analitzar els canvis en els ormejos emprats per part dels pescadors al llarg del temps. En un principi els ormejos emprats per part dels pescadors eren principalment les almadravilles i les soltes. És a partir de l’any 1988 que es deixa de fer servir l’almadravilla i aquesta es reemplaçada pels tonaires, un art de pesca de parada més selectiu per les cirvioles i de unes dimensions més reduïdes que fan que el seu calament i manteniment sigui més còmode pels pescadors. Ambdós són ormejos antigament dedicats a la pesca de la tonyina que en l’actualitat no es poden fer servir per la pesca d’aquesta espècie pel sistema de quotes que hi ha.

La sobrassada d’Eivissa, producte tradicional i joia gastronòmica

By | Uncategorized @ca | No Comments

El quart gastro-esdeveniment organitzat en el marc de les Jornades Gastronòmiques de tardor Eivissa Sabor 2019, que impulsen Consell d’Eivissa i Pimeef i en el qual participen 51 restaurants de la illa, ha tingut avui com a protagonista a la sobrassada.

Els assistents a la jornada han visitat en primer lloc la finca de Can Toni de Sa Cova, a Sant Miquel, on els ha rebut Maria Ramón, la responsable d’una explotació en la qual cada any es crien una mitjana d’entre 180 i 200 porcs: “La finca és dels meus avis, però el negoci el va muntar el meu pare. Ell va començar comprant uns pocs animals fa 20 anys, perquè el va animar el carnisser de Can Ros, i jo he continuat amb l’empresa. Vaig començar a treballar amb ell fa 15 anys i fins avui” , els ha explicat.

A la finca també tenen 600 pollastres, 140 ovelles i 12 cabres. Maria admet que li agrada molt la seva feina, encara que és molt esclau: “Abans treballava en el sector de l’hostaleria, com a cambrera, però sempre m’han agradat els animals. En l’hostaleria tens menys mals de cap, això segur, I també tens vacances. Però amb els animals és diferent: Mengen tots els dies. Aquí no existeixen les vacances. És un treball que, si no us agrada molt, no podries fer-ho”.

A més, tenen la seva pròpia horta i també cultiven cinc parcel·les confrontants: “Llaurem les terres dels veïns i les collim i, la veritat, és que si no fos per nosaltres, totes aquestes terres estarien perdudes. Ens agrada cuidar les finques i el paisatge “, afegeix Maria, que realitza tota aquesta feina amb l’ajuda del seu marit, Daniel Ruiz. Tots dos han ofert als participants a la visita la sobrassada que elabora la seva família per autoabastiment.

La seva finca serveix la carn de porc a les principals marques de garantia de l’illa: Companatge, Joan Ros, Joan Viola i Es Cucó. Precisament l’amo de l’última, Miguel Bonet Costa, també ha estat a Sant Miquel, abans de rebre els participants a casa seva. “És Cucó es va fundar el 1967 com una botiga de queviures, amb un petit bar. L’any 1985 es va posar en marxa la carnisseria i, des de llavors, fem sobrassada perquè jo no concebo una carnisseria sense sobrassada, botifarró i els productes de la matança tradicional de l’illa”.

La visita s’ha restringit a un grup de 20 persones, precisament per les reduïdes dimensions de la fàbrica: “Nosaltres tenim una indústria artesanal, que va començar a funcionar fa 10 anys. Fem la sobrassada exactament igual que la feien els meus pares o els meus avis. L’única diferència és que ara regulem la humitat i la temperatura en un assecador perquè la sobrassada no es faci malbé, perquè és un producte molt delicat i sensible a la humitat. També hem incorporat una pastadora professional. És l’única diferència que hi ha entre la sobrassada que feien els meus avis i la que faig jo avui. La nostra sobrassada segueix sent com la casolana, la de tota la vida, en qualitat i sabor”, ha precisat.

Tots dos han coincidit en que la sobrassada d’Eivissa es diferencia de qualsevol altre producte similar que es troba al mercat per les condicions de llibertat i l’alimentació de qualitat que reben els animals i també perquè s’ha preservat l’elaboració segons mètodes tradicionals, el que garanteix que l’embotit que es produeix a l’illa de forma artesanal té un elevat nivell de carn, enfront d’altres productes que es comercialitzen en els quals predomina el greix. “Podem afirmar que la sobrassada d’Eivissa és una joia gastronòmica, a més d’un producte tradicional, arrelat a la història i la cultura de l’illa”.

El safrà es converteix en el rei del tercer taller de les jornades gastronòmiques ‘Eivissa Sabor’ de 2019

By | Uncategorized @ca | No Comments

Aforament complet al tercer gastroevento emmarcat en les jornades gastronòmiques de tardor Eivissa Sabor 2019, que impulsen Consell d’Eivissa i Pimeef i en el qual participen 51 restaurants de la illa i que s’ha celebrat a la finca de Can Joan Fornet, on es conrea safrà d’Eivissa i es recullen fruites de temporada.

El director insular de Turisme, Juan Miguel Costa, ha destacat que “és imprescindible donar suport a la gent que s’implica tant en recuperar productes de quilòmetre zero de tanta qualitat i que s’havien perdut. Els restauradors han de ser els primers a sentir-se orgullosos de poder oferir productes tan excel·lents com aquests en les seves taules i les seves cartes”.

Per la seva banda, l’amo de la finca de Can Joan Fornet, Toni Tur, ha explicat que “fa tres anys vaig començar a treballar com a agricultor i, en aquesta finca en concret, vaig començar a plantar fa dos anys, després de la mort de la meva àvia, Maria Costa, de Can Fornet”.

Llicenciat en Dret, va deixar de banda la seva carrera professional per dedicar-se a l’agricultura, i avui explota dues finques de la família, amb la seva dona, Irina Cendrera, mestra de professió: “Aquest és el primer any del safrà. El sembrem l’any passat i esperem una producció de més de 200 grams que anem a comercialitzar per venda directa. La diferència entre el safrà d’Eivissa i el de qualsevol altre lloc és la qualitat: Al tractar-se de petites explotacions, mimem el producte”.

Els assistents a la visita han pogut veure com es recull i es monda el safrà: “Per complexitat, pot fer-ho qualsevol. Per habilitat no”, ha explicat Irina Cendrera qui ha conclòs que” tres persones pelant safrà poden arribar a fer 3 grams l’hora”.

Tur i Cendrera compten amb el suport de la Cooperativa Ecofeixes, que distribueix producte ecològic d’Eivissa en cistelles setmanals que compren particulars i també botigues i restaurants de la illa. Segons la seva directora, Sonia Torres, “cada vegada més restaurants aposten per la qualitat dels nostres productes perquè saben que aporta valor a la seva proposta gastronòmica”.

Els assistents a la visita han pogut recollir enciams de la finca i també han pogut degustar unes postres deel restaurant Es Ventall, amb safrà de la finca de Can Joan Fornet, creat especialment per a l’ocasió. “La meva mare m’ha explicat que ella recordava que quan era petita sempre la manaven a recollir el safrà que tenien a casa. Era per aquestes dates, per preparar la salsa i el sofrit. La nostra cuina tradicional de segle XXI es basa en aquests productes i sabors dels nostres avantpassats, però amb noves propostes creatives”, ha explicat el xef José Miguel Boned qui al costat del pastisser del seu restaurant Matías Trelis, ha creat un coulís de figues amb canyella, cremós de xocolata blanca i safrà de Can Fornet i un pa de pessic d’ametlla torrada, mel de romaní i safrà torrat de Can Fornet.

Els dos pròxims esdeveniments en el marc d’aquestes jornades són la visita a taller artesanal d’Es Cucó per conèixer l’elaboració de la sobrassada, una altra joia gastronòmica de l’illa i que se celebra el proper dissabte 23 de novembre i el taller artesanal d’elaboració de formatge de ses cabretes, el divendres 6 de desembre. Ambdues activitats tenen les places completes i llista d’espera.

Les jornades gastronòmiques de tardor continuen fins al 5 de desembre a 51 restaurants de l’illa. Per a més informació: www.ibizasabor.es

 

El Consell d’Eivissa organitza un taller gastronòmic de floració i collita del safrà

By | Uncategorized @ca | No Comments

El departament de Turisme, Medi Rural i Marí i Cooperació Municipal del Consell Insular d’Eivissa, conjuntament amb l’hotel Casa Maca i els productors de safrà d’Eivissa han organitzat un taller gastronòmic de floració i collita del safrà que tindrà lloc demà dissabte 9 de novembre d’11 hores fins les 13 a Casa Maca, a la fina Can Palau de Dalt d’Eivissa. En aquest taller es farà una mostra de collita de safrà, de separació i se’n parlarà de l’ús que se’n fa d’aquest condiment a la cuina tradicional eivissenca.

Encara que el conreu d’aquest producte és molt marginal a Eivissa, actualment hi ha un grup de joves agricultors, sobre tot a temps parcial, que han iniciat un projecte per sembrar-lo i que ja han començat fins i tot a comercialitzar-lo.

El safrà és una de les espècies d’ús culinari més antiga en el Mediterrani, encara que d’origen Sud-oest asiàtic, a Eivissa era la única espècie que es conreava, normalment, a un petit tancó cuidat que tenia cada casa pagesa.

Es tracta d’un conreu adaptat al secà i que necessita poca dedicació a excepció de la collita i separació dels estigmes de la flor. Pot ser una oportunitat per conservar explotacions de secà, que són les més abandonades, i obtenir un producte de qualitat amb valor afegit. A Eivissa és un condiment imprescindible a la salsa de Nadal, el sofrit pagès i els arrossos.

CCan Planetes acull el primer dels tallers de tardor del programa de jornades gastronòmiques ‘Eivissa Sabor’ de 2019

By | Uncategorized @ca | No Comments

El Centre d’Interpretació del Riu de Santa Eulària de Can Planetes ha acollit avui el III Taller de Cuina Tradicional, en el marc de les jornades gastronòmiques Eivissa Sabor que organitzen el Consell d’Eivissa i PIMEEF i en què participen 51 restaurants de l’illa, fins al 5 de desembre. En aquest taller, grans cuineres Eivissenques han compartit amb els assistents els secrets culinaris de tres receptes amb història: La salsa de Nadal, el ‘bescuit’ i el torró pagès.

“Arriba Nadal i què millor que veure com es fa la salsa, el bescuit o el torró aquí a Can Planetes, als peus del Puig de Missa i al costat del riu de Santa Eulària, recuperant les nostres tradicions. Receptes tan representatives de la nostra història i la nostra cultura no poden es perdre. Animo a tots a que, ara que ve Nadal, s’animin a celebrar dates tan especials compartint les nostres receptes i els nostres costums”, ha assenyalat el president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Santa Eulària des Riu, Carmen Ferrer, ha destacat que “és molt important mantenir les receptes tradicionals de la nostra gastronomia i més en un entorn tan representatiu per a la història de l’illa, com Can Planetes”. Precisament abans de començar el taller, Toni Tur Riera ‘Sendic’ ha explicat als assistents la importància de l’únic riu de les Balears i del molí d’època islàmica, així com la seva transcendència per a l’economia de l’illa.

A continuació, Catalina Riera de Ca n’Alfredo s’ha posat mans a l’obra per elaborar la salsa de Nadal: “Quan hi havia un difunt en una casa, no es feia salsa perquè es considerava unes postres de luxe. La salsa sempre ha estat un dinar de festa. Els ingredients essencials són l’ametlla, que la pasto amb ous, i el brou de pollastre i de xai. Amb el brou ben calentet el desfaig i ho vaig passant amb un colador dins d’una olla i després ja a remoure i se la va afegint sucre, safrà, sal i pebre. Així es va acabant amb paciència”.

Maria Marí de Can Serra i Antònia Torres de Can Cova Camp han explicat la recepta del ‘bescuit’, les postres tradicional d’Eivissa que acompanya la salsa de Nadal i que cada any elaboren a Sant Mateu, amb una massa molt delicada, perquè quedi amb una textura suau i esponjosa. Antigament es enfornava en el mateix forn del pa, un cop aquest ja s’havia cuit.

Finalment, Maria Ramis, de Can Rampuixet, ha comptat l’elaboració del torró pagès, una recepta que ella va aprendre de la seva padrina, Maria Ramis, i que ella al seu torn va heretar de la seva padrina: “Quan era petita sempre ajudava a la meva padrina a preparar el torró i, des que em vaig casar, ho faig exactament igual que ella m’ho va ensenyar. És una recepta que com a mínim té 150 anys”.

Al costat de Maria de Can Rampuixet, estava Maria Ribas, de Can Corda, que també va aprendre a elaborar-lo i totes dues han transmès la recepta a altres dones de Sant Josep: “Algunes li afegeixen fruita gebrada, altres, codony … cadascuna el prepara com més li agrada, però seguint la recepta de la tia àvia de Can Rampuixet. És una recepta antiga i deliciosa i per sort no s’ha perdut”, explicava Maria Ribas.

El taller ha registrat aforament complet. Tots els assistents han seguit amb gran interès i prenent notes cada elaboració, encara que amb alguna dificultat per traduir a quantitats precises als “pesics”, “miquetes” o “poquets” en alguns passos. El taller ha finalitzat amb un gran aplaudiment per les cuineres, que no només han compartit els secrets que atresoren sobre receptes amb història, sinó també el seu bon humor i la seva saviesa, amb anècdotes molt valuoses sobre la cuina, les propietats curatives de les herbes del camp o sobre els antics costums de l’illa.

El proper esdeveniment que se celebra en el marc de les jornades gastronòmiques és la III ruta d’oleoturisme d’Eivissa, en col·laboració amb l’Agrupació de l’Olivar d’Eivissa. Serà el dissabte 9 de novembre i permetrà tastar els olis amb Indicació Geogràfica Protegida i assistir a la XIV Festa de s’Oli en és Trull de Can Pep de Sa Plana.

La següent visita tindrà com a protagonista la finca de Can Joan Fornet. Serà el diumenge 17 de novembre i permetrà conèixer el procés de recol·lecció del safrà, l’or vermell d’Eivissa.