All Posts By

ibizasabor

El Consell d’Eivissa elabora un mapa de punts de pesca per defensar els caladors tradicionals de gerret i arts de parada

By | Uncategorized @ca | No Comments

El director insular de Medi Rural i Marí, Joan Marí, juntament amb el biòleg Juan Pantoja, i de representants de les confraries d’Eivissa i Sant Antoni, han presentat avui el ‘Mapa de Punts de Pesca Tradicionals’ una eina que, tal com ha explicat Marí, es remetrà a la Direcció General de Medi Rural i Marí del Govern Balear, “perquè amb aquest catàleg es puguin defensar els caladors fixos de pesca amb arts de tirada i arts de parada, enfront actuacions en el litoral que puguin afectar-los”. Com a exemple s’ha referit al cas de Tagomago, on la col·locació del camp de boies afectarà tant a una zona de pesca de gerretera com suposarà la pèrdua de la zona de calament de moruna o solta.

“L’objectiu del present projecte realitzat des del Consell d’Eivissa és fer un catàleg de punts fixos de pesca amb arts de tirada (gerretera) i arts de parada (moruna, tonaire, solta), ormejos de pesca professionals que es caracteritzen per tenir un espai concret del litoral on es fan servir mitjançant una capa de GIS” ha explicat el redactor d’aquest mapa, Juan Pantoja. Les tasques desenvolupades dins l’àmbit d’aquest projecte han estat una primera identificació dels punts de pesca per ambdós ormejos de pesca i un estudi de la evolució temporal de l’ús del arts de parada a partir dels registres que figuren tant a la Confraria de Eivissa com de Sant Antoni a partir de l’any 1969.

Dins l’àmbit d’aquest estudi el biòleg Juan Pantoja a anat a les Confraries d’Eivissa i embarcat amb els propis pescadors professionals per identificar in situ les zones de pesca d’aquest arts de pesca. El catàleg de zones de pesca inclou tot el litoral de l’illa d’Eivissa, i per tant l’àmbit territorial de les dues Confraries.

La identificació d’aquestes zones i la seva difusió pot ajudar tant a evitar la col·locació d’infraestructures en aquestes zones, camps de boies en zones de pesca de gerret, com a ajudar a la navegació litoral. “Moltes vegades, un dels principals problemes es que el desconeixement de les zones on es calen aquests ormejos fan que el trànsit marítim que hi ha durant l’estiu interaccioni negativament amb aquestes modalitats de pesca. Això es tradueix en enganxades de les embarcacions amb els ormejos, rotures d’ormejos etc.”, ha explicat Pantoja.

ARTS TRADICIONALS

La gerretera és l’ormeig que s’emprea per la pesca del gerret el qual sempre es cala als mateixos llocs i els arts de parada, són arts fixos de xarxa que es calen perpendicularment a la costa amb un dels extrems fixat a terra i l’altre mitjançant elements de flotació i ancoratge Els arts de parada es classifiquen en 4 tipus, solta, almadravilla o tonaire, almadrava i moruna, cadascuna amb diferents característiques.

Dins el treball que es presenta, s’ha fet un estudi de la evolució en la pesca amb arts de parada al llarg del temps, des de 1969. Les dades mostren una pèrdua de punts molt important amb 36 punts que no es fan servir des de l’any 2000, catalogats com històrics, 20 que no s’han fet servir en els darrers 5 anys i només 33 punts que actualment estan assignats en el sortejos que es fan per utilitzar aquest punts.

A partir de les dades obtingudes del llibre de registres de la Confraria de Pescadors d’Eivissa i Sant Antoni s’ha pogut analitzar els canvis en els ormejos emprats per part dels pescadors al llarg del temps. En un principi els ormejos emprats per part dels pescadors eren principalment les almadravilles i les soltes. És a partir de l’any 1988 que es deixa de fer servir l’almadravilla i aquesta es reemplaçada pels tonaires, un art de pesca de parada més selectiu per les cirvioles i de unes dimensions més reduïdes que fan que el seu calament i manteniment sigui més còmode pels pescadors. Ambdós són ormejos antigament dedicats a la pesca de la tonyina que en l’actualitat no es poden fer servir per la pesca d’aquesta espècie pel sistema de quotes que hi ha.

La sobrassada d’Eivissa, producte tradicional i joia gastronòmica

By | Uncategorized @ca | No Comments

El quart gastro-esdeveniment organitzat en el marc de les Jornades Gastronòmiques de tardor Eivissa Sabor 2019, que impulsen Consell d’Eivissa i Pimeef i en el qual participen 51 restaurants de la illa, ha tingut avui com a protagonista a la sobrassada.

Els assistents a la jornada han visitat en primer lloc la finca de Can Toni de Sa Cova, a Sant Miquel, on els ha rebut Maria Ramón, la responsable d’una explotació en la qual cada any es crien una mitjana d’entre 180 i 200 porcs: “La finca és dels meus avis, però el negoci el va muntar el meu pare. Ell va començar comprant uns pocs animals fa 20 anys, perquè el va animar el carnisser de Can Ros, i jo he continuat amb l’empresa. Vaig començar a treballar amb ell fa 15 anys i fins avui” , els ha explicat.

A la finca també tenen 600 pollastres, 140 ovelles i 12 cabres. Maria admet que li agrada molt la seva feina, encara que és molt esclau: “Abans treballava en el sector de l’hostaleria, com a cambrera, però sempre m’han agradat els animals. En l’hostaleria tens menys mals de cap, això segur, I també tens vacances. Però amb els animals és diferent: Mengen tots els dies. Aquí no existeixen les vacances. És un treball que, si no us agrada molt, no podries fer-ho”.

A més, tenen la seva pròpia horta i també cultiven cinc parcel·les confrontants: “Llaurem les terres dels veïns i les collim i, la veritat, és que si no fos per nosaltres, totes aquestes terres estarien perdudes. Ens agrada cuidar les finques i el paisatge “, afegeix Maria, que realitza tota aquesta feina amb l’ajuda del seu marit, Daniel Ruiz. Tots dos han ofert als participants a la visita la sobrassada que elabora la seva família per autoabastiment.

La seva finca serveix la carn de porc a les principals marques de garantia de l’illa: Companatge, Joan Ros, Joan Viola i Es Cucó. Precisament l’amo de l’última, Miguel Bonet Costa, també ha estat a Sant Miquel, abans de rebre els participants a casa seva. “És Cucó es va fundar el 1967 com una botiga de queviures, amb un petit bar. L’any 1985 es va posar en marxa la carnisseria i, des de llavors, fem sobrassada perquè jo no concebo una carnisseria sense sobrassada, botifarró i els productes de la matança tradicional de l’illa”.

La visita s’ha restringit a un grup de 20 persones, precisament per les reduïdes dimensions de la fàbrica: “Nosaltres tenim una indústria artesanal, que va començar a funcionar fa 10 anys. Fem la sobrassada exactament igual que la feien els meus pares o els meus avis. L’única diferència és que ara regulem la humitat i la temperatura en un assecador perquè la sobrassada no es faci malbé, perquè és un producte molt delicat i sensible a la humitat. També hem incorporat una pastadora professional. És l’única diferència que hi ha entre la sobrassada que feien els meus avis i la que faig jo avui. La nostra sobrassada segueix sent com la casolana, la de tota la vida, en qualitat i sabor”, ha precisat.

Tots dos han coincidit en que la sobrassada d’Eivissa es diferencia de qualsevol altre producte similar que es troba al mercat per les condicions de llibertat i l’alimentació de qualitat que reben els animals i també perquè s’ha preservat l’elaboració segons mètodes tradicionals, el que garanteix que l’embotit que es produeix a l’illa de forma artesanal té un elevat nivell de carn, enfront d’altres productes que es comercialitzen en els quals predomina el greix. “Podem afirmar que la sobrassada d’Eivissa és una joia gastronòmica, a més d’un producte tradicional, arrelat a la història i la cultura de l’illa”.

El safrà es converteix en el rei del tercer taller de les jornades gastronòmiques ‘Eivissa Sabor’ de 2019

By | Uncategorized @ca | No Comments

Aforament complet al tercer gastroevento emmarcat en les jornades gastronòmiques de tardor Eivissa Sabor 2019, que impulsen Consell d’Eivissa i Pimeef i en el qual participen 51 restaurants de la illa i que s’ha celebrat a la finca de Can Joan Fornet, on es conrea safrà d’Eivissa i es recullen fruites de temporada.

El director insular de Turisme, Juan Miguel Costa, ha destacat que “és imprescindible donar suport a la gent que s’implica tant en recuperar productes de quilòmetre zero de tanta qualitat i que s’havien perdut. Els restauradors han de ser els primers a sentir-se orgullosos de poder oferir productes tan excel·lents com aquests en les seves taules i les seves cartes”.

Per la seva banda, l’amo de la finca de Can Joan Fornet, Toni Tur, ha explicat que “fa tres anys vaig començar a treballar com a agricultor i, en aquesta finca en concret, vaig començar a plantar fa dos anys, després de la mort de la meva àvia, Maria Costa, de Can Fornet”.

Llicenciat en Dret, va deixar de banda la seva carrera professional per dedicar-se a l’agricultura, i avui explota dues finques de la família, amb la seva dona, Irina Cendrera, mestra de professió: “Aquest és el primer any del safrà. El sembrem l’any passat i esperem una producció de més de 200 grams que anem a comercialitzar per venda directa. La diferència entre el safrà d’Eivissa i el de qualsevol altre lloc és la qualitat: Al tractar-se de petites explotacions, mimem el producte”.

Els assistents a la visita han pogut veure com es recull i es monda el safrà: “Per complexitat, pot fer-ho qualsevol. Per habilitat no”, ha explicat Irina Cendrera qui ha conclòs que” tres persones pelant safrà poden arribar a fer 3 grams l’hora”.

Tur i Cendrera compten amb el suport de la Cooperativa Ecofeixes, que distribueix producte ecològic d’Eivissa en cistelles setmanals que compren particulars i també botigues i restaurants de la illa. Segons la seva directora, Sonia Torres, “cada vegada més restaurants aposten per la qualitat dels nostres productes perquè saben que aporta valor a la seva proposta gastronòmica”.

Els assistents a la visita han pogut recollir enciams de la finca i també han pogut degustar unes postres deel restaurant Es Ventall, amb safrà de la finca de Can Joan Fornet, creat especialment per a l’ocasió. “La meva mare m’ha explicat que ella recordava que quan era petita sempre la manaven a recollir el safrà que tenien a casa. Era per aquestes dates, per preparar la salsa i el sofrit. La nostra cuina tradicional de segle XXI es basa en aquests productes i sabors dels nostres avantpassats, però amb noves propostes creatives”, ha explicat el xef José Miguel Boned qui al costat del pastisser del seu restaurant Matías Trelis, ha creat un coulís de figues amb canyella, cremós de xocolata blanca i safrà de Can Fornet i un pa de pessic d’ametlla torrada, mel de romaní i safrà torrat de Can Fornet.

Els dos pròxims esdeveniments en el marc d’aquestes jornades són la visita a taller artesanal d’Es Cucó per conèixer l’elaboració de la sobrassada, una altra joia gastronòmica de l’illa i que se celebra el proper dissabte 23 de novembre i el taller artesanal d’elaboració de formatge de ses cabretes, el divendres 6 de desembre. Ambdues activitats tenen les places completes i llista d’espera.

Les jornades gastronòmiques de tardor continuen fins al 5 de desembre a 51 restaurants de l’illa. Per a més informació: www.ibizasabor.es

 

El Consell d’Eivissa organitza un taller gastronòmic de floració i collita del safrà

By | Uncategorized @ca | No Comments

El departament de Turisme, Medi Rural i Marí i Cooperació Municipal del Consell Insular d’Eivissa, conjuntament amb l’hotel Casa Maca i els productors de safrà d’Eivissa han organitzat un taller gastronòmic de floració i collita del safrà que tindrà lloc demà dissabte 9 de novembre d’11 hores fins les 13 a Casa Maca, a la fina Can Palau de Dalt d’Eivissa. En aquest taller es farà una mostra de collita de safrà, de separació i se’n parlarà de l’ús que se’n fa d’aquest condiment a la cuina tradicional eivissenca.

Encara que el conreu d’aquest producte és molt marginal a Eivissa, actualment hi ha un grup de joves agricultors, sobre tot a temps parcial, que han iniciat un projecte per sembrar-lo i que ja han començat fins i tot a comercialitzar-lo.

El safrà és una de les espècies d’ús culinari més antiga en el Mediterrani, encara que d’origen Sud-oest asiàtic, a Eivissa era la única espècie que es conreava, normalment, a un petit tancó cuidat que tenia cada casa pagesa.

Es tracta d’un conreu adaptat al secà i que necessita poca dedicació a excepció de la collita i separació dels estigmes de la flor. Pot ser una oportunitat per conservar explotacions de secà, que són les més abandonades, i obtenir un producte de qualitat amb valor afegit. A Eivissa és un condiment imprescindible a la salsa de Nadal, el sofrit pagès i els arrossos.

Can Planetes acull el primer dels tallers de tardor del programa de jornades gastronòmiques ‘Eivissa Sabor’ de 2019

By | Uncategorized @ca | No Comments

El Centre d’Interpretació del Riu de Santa Eulària de Can Planetes ha acollit avui el III Taller de Cuina Tradicional, en el marc de les jornades gastronòmiques Eivissa Sabor que organitzen el Consell d’Eivissa i PIMEEF i en què participen 51 restaurants de l’illa, fins al 5 de desembre. En aquest taller, grans cuineres Eivissenques han compartit amb els assistents els secrets culinaris de tres receptes amb història: La salsa de Nadal, el ‘bescuit’ i el torró pagès.

“Arriba Nadal i què millor que veure com es fa la salsa, el bescuit o el torró aquí a Can Planetes, als peus del Puig de Missa i al costat del riu de Santa Eulària, recuperant les nostres tradicions. Receptes tan representatives de la nostra història i la nostra cultura no poden es perdre. Animo a tots a que, ara que ve Nadal, s’animin a celebrar dates tan especials compartint les nostres receptes i els nostres costums”, ha assenyalat el president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Santa Eulària des Riu, Carmen Ferrer, ha destacat que “és molt important mantenir les receptes tradicionals de la nostra gastronomia i més en un entorn tan representatiu per a la història de l’illa, com Can Planetes”. Precisament abans de començar el taller, Toni Tur Riera ‘Sendic’ ha explicat als assistents la importància de l’únic riu de les Balears i del molí d’època islàmica, així com la seva transcendència per a l’economia de l’illa.

A continuació, Catalina Riera de Ca n’Alfredo s’ha posat mans a l’obra per elaborar la salsa de Nadal: “Quan hi havia un difunt en una casa, no es feia salsa perquè es considerava unes postres de luxe. La salsa sempre ha estat un dinar de festa. Els ingredients essencials són l’ametlla, que la pasto amb ous, i el brou de pollastre i de xai. Amb el brou ben calentet el desfaig i ho vaig passant amb un colador dins d’una olla i després ja a remoure i se la va afegint sucre, safrà, sal i pebre. Així es va acabant amb paciència”.

Maria Marí de Can Serra i Antònia Torres de Can Cova Camp han explicat la recepta del ‘bescuit’, les postres tradicional d’Eivissa que acompanya la salsa de Nadal i que cada any elaboren a Sant Mateu, amb una massa molt delicada, perquè quedi amb una textura suau i esponjosa. Antigament es enfornava en el mateix forn del pa, un cop aquest ja s’havia cuit.

Finalment, Maria Ramis, de Can Rampuixet, ha comptat l’elaboració del torró pagès, una recepta que ella va aprendre de la seva padrina, Maria Ramis, i que ella al seu torn va heretar de la seva padrina: “Quan era petita sempre ajudava a la meva padrina a preparar el torró i, des que em vaig casar, ho faig exactament igual que ella m’ho va ensenyar. És una recepta que com a mínim té 150 anys”.

Al costat de Maria de Can Rampuixet, estava Maria Ribas, de Can Corda, que també va aprendre a elaborar-lo i totes dues han transmès la recepta a altres dones de Sant Josep: “Algunes li afegeixen fruita gebrada, altres, codony … cadascuna el prepara com més li agrada, però seguint la recepta de la tia àvia de Can Rampuixet. És una recepta antiga i deliciosa i per sort no s’ha perdut”, explicava Maria Ribas.

El taller ha registrat aforament complet. Tots els assistents han seguit amb gran interès i prenent notes cada elaboració, encara que amb alguna dificultat per traduir a quantitats precises als “pesics”, “miquetes” o “poquets” en alguns passos. El taller ha finalitzat amb un gran aplaudiment per les cuineres, que no només han compartit els secrets que atresoren sobre receptes amb història, sinó també el seu bon humor i la seva saviesa, amb anècdotes molt valuoses sobre la cuina, les propietats curatives de les herbes del camp o sobre els antics costums de l’illa.

El proper esdeveniment que se celebra en el marc de les jornades gastronòmiques és la III ruta d’oleoturisme d’Eivissa, en col·laboració amb l’Agrupació de l’Olivar d’Eivissa. Serà el dissabte 9 de novembre i permetrà tastar els olis amb Indicació Geogràfica Protegida i assistir a la XIV Festa de s’Oli en és Trull de Can Pep de Sa Plana.

La següent visita tindrà com a protagonista la finca de Can Joan Fornet. Serà el diumenge 17 de novembre i permetrà conèixer el procés de recol·lecció del safrà, l’or vermell d’Eivissa.

51 restaurants de l’illa d’Eivissa participen en les jornades gastronòmiques de tardor

By | Uncategorized @ca | No Comments

En aquest marc, la III Ruta del Oleoturisme d’Eivissa serà un dels gastro-esdeveniments d’aquestes jornades: El dissabte 9 de novembre, els assistents podran tastar a l’almàssera de Sant Joan els olis frescos amb Indicació Geogràfica Protegida i també comprendre la importància del cultiu de l’olivar i de la producció d’oli a l’illa, de la mà de l’arqueòloga Glenda Graziani, les seves investigacions han constatat que al segle III aC ja existien a Eivissa 23 explotacions agrícoles que produïen entre 30.000 i 60.000 litres d’oli, fet de gran transcendència per a explicar l’activitat oleica a Espanya.

La ruta entre l’almàssera moderna i el trull antic permetrà als assistents gaudir de la XIV Festa de s’Oli a Es Trull de Can Pep de Sa Plana (Buscastell). Segons els experts, l’illa d’Eivissa és l’únic lloc del país on s’han conservat els trulls antics en funcionament i on avui dia es pot veure el tot el procés, exactament igual que fa un segle.

Les jornades de tardor permeten també un viatge a través de la història, els sabors i els records. Una altra oportunitat única serà el III Taller de Cuina Tradicional, que se celebra el dissabte 2 de novembre a Can Planetes, antiga casa pagesa amb un molí d’origen medieval, que acull el Centre d’Interpretació del Riu de Santa Eulària. En aquest marc, el taller de postres de Nadal tindrà com a protagonista a l’ametlla, un altre producte emblemàtic, al costat de mestres de la cuina eivissenca: Catalina Riera, del restaurant Ca n’Alfredo, explicarà com es prepara la salsa de Nadal. Per la seva banda, María Marí, de Can Serra, i Antonia Torres, de Can Cova Camp, mostraran com s’elabora el ‘bescuit’ que acompanya la salsa de Nadal. Finalment, Maria Ribas, de Can Corda, explicarà una recepta antiga de torró ‘pagès’, que s’ha transmès a través de diverses generacions a Sant Josep.

Monuments de la Eivissa antiga, com Can Planetes o el ‘trull’, al costat de productes de temporada, com l’ametlla o l’oli, i plats tradicionals d’aquesta època de l’any, com les postres de Nadal, converteixen Eivissa és un destí gastronòmic puixant i singular. També la recuperació de productes que havien desaparegut, gràcies a l’esforç d’una nova generació d’agricultors. És el cas del ‘or vermell’ d’Eivissa, el safrà, producte estrella a la visita a la finca de Can Joan Fornet, on Toni Tur ho recol·lecta, a més de conrear hortalisses de temporada. Aquesta visita serà el diumenge 17 de novembre, de 16.30 a 18 hores.

En època de matances, la sobrassada, una altra joia gastronòmica local, serà el fil conductor d’un recorregut paisatgístic i cultural que inclourà des de la granja fins al taller d’Es Cucó on es fabrica de forma artesanal aquest producte. Un màxim de 25 persones podran participar a la visita, elaboració i degustació, amb inscripció prèvia, el dissabte 23 de novembre.

Entre els productes únics per la seva qualitat i sabor es troba també el formatge Ses Cabretes. El divendres 6 de desembre, un màxim de 15 persones podran viure l’experiència diària de Fina Prats i Pilar González, per recuperar el gust del formatge que s’elaborava de forma artesanal a les cases de l’illa, amb llet de cabra i quall vegetal.

Totes aquestes activitats són gratuïtes i tenen un aforament màxim, marcades pel lloc on es desenvolupa cada un dels esdeveniments. És imprescindible inscriure’s i confirmar plaça a través del correu electrònic ibizasabor@gmail.com o mitjançant el telèfon 626 90 47 28.

Lliurament de la cistella de productes d’Eivissa a la guanyadora del concurs ‘Sabors d’Eivissa’

By | Uncategorized @ca | No Comments

El president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí, ha fet entrega a na Natàlia Garcia de la cistella de productes d’Eivissa que ha obtingut per guanyar el concurs a la xarxa social Facebook de Sabors d’Eivissa que consistia a respondre a la pregunta: “Amb quin dels nostres productes tradicionals es pot elaborar l’ensalada pagesa?”.

Dins de la campanya de promoció dels productes de temporada de l’horta d’Eivissa, Sabors d’Eivissa va llançar al juliol una campanya online a través de Facebook per a donar a conèixer els productes estrella de l’horta d’estiu: la patata vermella d’Eivissa i la síndria, així com les varietats tradicionals de pebrera blanca, ceba vermella, meló eriçó i tomata de penjar. El concurs va ser respost per un total de 146 comentaris entre els quals es va sortejar el lot. La resposta correcta guanyadora va ser la de Natàlia García Marí.

Justament l’ensalada pagesa és el plat d’estiu que combina les varietats tradicionals de patata vermella (bullida amb pell), pebrera blanca i ceba vermella, encara que ja és difícil trobar aquests ingredients en els plats elaborats per particulars i restaurants, que utilitzen varietats comercials. La recuperació dels ingredients originals és també la recuperació del sabor original i de la tradició.

Aquestes varietats tradicionals eren els ingredients originals de la nostra gastronomia d’estiu i poc a poc s’han substituït per varietats comercials. Per facilitar el seu reconeixement des de l’any 2018 es va incorporar l’etiquetatge d’aquestes varietats sota la marca Sabors d’Eivissa en col·laboració amb el Grup Leader.

El premi és un lot amb el millor de la nostra terra: vi de la Terra Eivissa, rosat, blanc i negre, herbes eivissenques, oli d’Eivissa, sobrassada, ametlles i farina de garrova, i no podien faltar els protagonistes del concurs: la patata vermella de la varietat Desirée, la xíndria i les varietats tradicionals de pebrera blanca, ceba vermella, meló eriçó i tomata de penjar.

 

Sabors i tradició a Sa Berenada amb més de 450 quilos de xíndries “Sabors d’Eivissa”

By | Uncategorized @ca | No Comments

El Consell Insular d’Eivissa, a través de “Sabors d’Eivissa” participa enguany a la tradicional Berenada dins del programa de les Festes de la Terra organitzat per l’Ajuntament d’Eivissa, aportant les xíndries que protagonitzen aquest acte. Seran prop de 45 xíndries, uns 450 quilos d’aquesta refrescant fruita, que ara està al seu punt de dolçor i cruixent. “Sabors d’Eivissa” treballa pel foment i reconeixement de les varietats agrícoles eivissenques, com ara la xíndria, fruita estrella de l’estiu a la nostra illa.

Com mana la tradició, cada 8 d’agost festivitat de Sant Ciriac, patró d’Eivissa, en commemoració de la conquesta catalana de l’any 1235, es celebra “sa berenada”, un berenar popular a la zona de Puig des Molins, concretament al canal d’en Fèlix, a la vora de la mar, al lloc on les tropes de la corona catalana-aragonesa varen desembarcar. Durant la tarda, la gent portava la seva truita, pa i xíndria que acabava sent protagonista d’una guerra de xíndries que finalitzava amb un bany al mar.

 

 

Taller de gelat artesanal amb fruites de temporada al Mercat de Sant Josep de Sa Talaia

By | Uncategorized @ca | No Comments

El departament de Medi Rural del Consell Insular d’Eivissa oferirà demà dissabte 27 de juliol a les 11 hores un taller de gelats artesanals amb les fruites estrella de l’estiu: la síndria i el meló eriçó d’Eivissa, a càrrec de la cuinera Marga Orell, qui emprarà una gelatera tradicional, que consisteix en un recipient de fusta que s’omple de gel i sal i que va refredant poc a poc un triturat de fruita. A més, amb el meló eriçó, es prepararà una sopa freda amb menta.

La síndria ratllada d’Eivissa es caracteritza per la seva gran dolçor, carn vermella i, al contrari de les tendències comercials, amb llavors que milloren la seva textura cruixent. El seu elevat contingut en aigua la converteix en la fruita més hidratant de l’estiu.

Per la seva banda el meló tradicional eivissenc, la varietat eriçó degut a la seva semblança amb la forma de la closca d’un bogamarí, es caracteritza per un gran dolçor i aroma i per una textura que es desfà a la boca. La seva maduració és molt ràpida, fet que va provocar que es substituís per varietats de més fàcil conservació.

Des del departament de Medi Rural del Consell Insular d’Eivissa apunten a aquest taller com “una oportunitat per conèixer la nostra gastronomia tradicional i recuperar sabors que s’havien perdut en haver estat substituïdes les varietats originals per noves comercials. Per això les tradicionals es poden reconèixer al mercat gràcies a l’etiquetatge de les varietats tradicionals d’horta amb el segell Sabors d’Eivissa”.

Taller de cuinat i flaó per apassionats, dins de les Jornades Gastronòmiques Eivissa Sabor

By | Uncategorized @ca | No Comments

Ni el vent, ni el fred ni la pluja han desanimat els 40 entusiastes de la cuina tradicional d’Eivissa que han participat aquest matí al taller d’elaboració de cuinat i flaó, que s’ha celebrat a la finca de Can Musón, en el marc de les jornades gastronòmiques de primavera Eivissa Sabor, que organitzen el Consell d’Eivissa i PIMEEF.

El director insular de Turisme, Vicent Torres ‘Benet’, ha donat la benvinguda als participants i ha destacat que “hem triat dos plats molt emblemàtics d’aquestes dates per a aquest taller i també un entorn rural on s’aposta pel producte local. Creiem que és un taller molt profitós, en què ha participat públic local, però també visitants que cada vegada estan més interessats en la nostra gastronomia, les nostres receptes i els nostres productes”.

El taller s’ha celebrat a la finca i granja ecològica de Can Muson, Premi de Turisme 2017 a la millor iniciativa de responsabilitat social, on Maria Marí Colomar ha explicat als participants l’elaboració de les dues receptes, en què s’ha utilitzat el producte de la pròpia finca.

“El cuinat és un plat que feien els nostres rebesavis i és molt important fomentar la cultura eivissenca. La verdura és tota nostra i també li hem posat bleda i espinacs. A mi em sembla que em surt molt bo. El meu secret és que tingui molta fava pelada perquè estigui molt lligat. No és una verdura bullida. Fins que no es desfà la fava no està fet el cuinat, perquè no pot estar aigualit”, ha explicat la propietària de la finca.

Al costat d’ella, Maria Mari Torres, propietària de la granja Sa Posta d’ous ecològics a Sant Josep, els ha explicat la recepta del flaó on la clau és “un bon formatge fresc, que en aquest cas era de les cabres de la finca de Can Muson. La base principal és que el producte sigui fresc. A més hem utilitzat 350 grams de formatge, 4 ous, 300 de sucre i menta. I en aquest cas, en comptes de ficar el pastís al forn mitja hora a 180 graus, ha anat al forn tradicional de llenya que li dóna un toc especial, que ens recorda els flaons antics”.

Entre les participants, Catalina Riera de Ca n’Alfredo, que ha preparat flaó. També Antonia Ribas, que ha dit que “és una experiència molt interessant perquè m’ha recordat els plats que preparava amb la meva mare quan era petita. És molt important aprendre les receptes i les tradicions perquè no es perdin”. Una de les més joves, Carla Franch, de 20 anys, ha assegurat que “m’ha agradat molt i m’ho he passat molt bé i crec que és molt important mantenir les tradicions i m’agradaria poder ensenyar aquestes receptes algun dia als meus fills”.

L’experiència s’ha completat amb una visita a la granja i una degustació de producte local.

Les jornades gastronòmiques de primavera, organitzades pel Consell d’Eivissa i PIMEEF continuen fins al 31 de maig a 38 restaurants de l’illa.